Introducció
 Tècniques d’estudi resumides  (la seva aplicació és imprescindible per a un bon aprenentatge)

Normes de presentació
Tot exercici escrit presentat a un professor ha de tenir, com a mínim:          
Nom i cognom....curs.....data.....Títol de l’exercici que presenteu...... deixar marges/ no a llapis/ lletra clara.

Normes de comprensió d’enunciats d’un qüestionari: Abans de respondre un qüestionari, i un cop s’han comprès totes les paraules d'una qüestió (si hi ha alguna paraula no comprensible en l'enunciat s'ha de buscar el significat al diccionari), cal expressar  per escrit l'enunciat amb les pròpies paraules.

Normes davant un qüestionari:
1. Analitzar bé l'enunciat de les qüestions. 
2. Llegir primerament totes les preguntes seguides a fi de no respondre en una el que et pregunten en la qüestió següent.
3. Començar per aquella que més es domina a no ser que el professor avisi prèviament que les preguntes s'han de respondre en l'ordre que apareixen.

Normes que cal seguir per subratllar un text:
•El subratllat exigeix haver comprés el text.
•Subratllar les idees essencials.

1. les idees essencials són, en principi,  les que ens aporten nous coneixements.
2. les idees essencials són la informació que conté les respostes a les preguntes que ens fem per comprendre un text (de què tracta, com passa , quan passa,.... on, qui...?).
3. l'estil expositiu de l'autor també ens pot orientar: hi ha textos que exposen una idea i després passan a explicar-la (es diu estil deductiu). Mentre que altres textos expliquen idees, fets, etc, i després arriban a una conclusió (estil inductiu). O sigui, que en el primer cas les idees principals es troben al començament de l'exposició, i en el segons cas al final.

Definir conceptes: dir què és i les seves característiques.

Normes per la comprensió d’un text:
a)  lectura   ràpida, per saber "de què tracta" i detectar les paraules que no entens.
b) a continuació, has d'esbrinar el significat d’aquestes paraules i escriure’l al costat (amb un llapis)
c)  lectura comprensiva tractant de comprendre les idees o fets de què parla.

Normes per confeccionar un gràfic: Estudiarem dues maneres d'elaborar el gràfic: la lineal i la de barres. Un gràfic lineal de coordenades situa a l'ordenada (vertical) una de les variables del gràfic. A continuació, l'altra variable se situa a l'abscissa. Finalment s'assenyala el punt d'intersecció entre les dues  i, en darrer lloc, es traça una línia que uneixi els punts. Cal indicar les unitats i el títol del gràfic.
Un gràfic de barres és similar a l'anterior. La diferencia es troba en el fet que, en comptes d'assenyalar la intersecció, s'elabora una columna acolorida des de la dada de l'abscissa fins al punt que coincideix amb l'ordenada.
Més endavant veurem les normes per a la interpretació d'un gràfic.

Normes per fer un esquema  en claus:  Un esquema en claus és una manera de resumir una informació i ordenar-la  en funció d’una idea general. La informació que pertany a una idea general s’escriu dins d’una línea que es diu clau.Les idees que estan dins la clau han de tenir la mateixa relación amb la idea-eix a què corresponen (per exemple, totes han de ser causes, o totes conseqüències). A tal d'exemple, observeu l'esquema sobre les grans etapes de la Hª de la humanitat   que es troba en el Cuestionari, en aquest cas, totes les idees incloses en cada clau són caracterísitiques de cada etapa..

Altres tècniques d’estudi s’aniran presentant conforme s’hagin d’utilitzar. Totes aquestes tècniques que presento (molt resumides), i moltes altres més, es troben en el llibre de tècniques d'estudi "Aprendre. Què t'hi jugues que no et costa estudiar?", que vaig escriure degut a què he comprovat en les meves classes que molts alumnes suspenen no perquè no estudien sino perquè no saben com s'ha d'estudiar. Vegeu l'índex general de tècniques d'estudi

Correcció de l'exercici d'Avaluació Inicial
 Heu de tenir en compte que no totes les respostes són fixes, moltes són obertes a diverses possibilitats, es tracta de comprovar que la resposta correspongui a la idea que es dóna com a model.

1. Exercici de cronologia Consulteu l’exercici de repàs que hi ha més endavant sobre Les Etapes de la història.

2.Cronologia  (Si teniu dubtes feu l'apartat sobre cronologia de l’exercici de repàs)  

3. Cronologia

4.Defineix
  Fàbrica: lloc on es produeixen béns manufacturats
  Pagès: persona que treballa el camp
  Estats Units: país situat al nord d’Amèrica la capital del qual és Washington
  Democràcia: tipus de sistema polític caracteritzat per la igualtat de drets, el sufragi universal i el pluripartidisme.

5. Correcció de la qüestió repàs de coneixements generals
la majoria de la població era pagesa. V    l'estructura social era jerarquitzada. V
 no coneixien l’industria. F                               l'Estat representava els interessos d'una minoria. V
el comerç estava molt desenvolupat. F              la cultura era religiosa V
el sistema polític era democràtic. F                    a l'època feudal el rei tenia el poder polític. F
 tots els homes tenien els mateixos drets. F       la majoria de la població vivia a les ciutats F

6. mapa (CONSULTEU un atles de geografia).

7. Comprensió d'un text. L'alumne  aplicarà al text de la pesta del segle XIV les normes corresponents a la comprensió d'un text i, prèviament, respondrà a:
        què significa despoblació/ emigrar ?
        què significa producció/ arrendar?
        què significa marasme?
1. On va  causar més mortalitat la pesta?  (10% de comprensió).
2. Citeu les causes immediates de la despoblació rural. (20%).
3. Indiqueu les conseqüències econòmiques a curt i mig  termini de la pesta. (40%).
4. Per què va  disminuir la producció europea? . (15% ).
5. Quins van invertir en las terres? (5% ).
6. Quan ho van fer?. (10% ).   

                                   
                                                                         Correcció  de la prova

1. En les ciutats. Pensa que et pregunten  un lloc (on).  (Valoració 1 punt).
2. Molts pagesos van morir com a conseqüència de la pesta i molts altres van emigrar a les ciutats  (valoració 2 punts).
3. A curt termini: disminució de la força de treball (mà d'obra), és a dir, moltes terres no les conreava ningú i per això va haver-hi també disminució de la producció agrària. A mig  termini: Arrendament de la terra per part dels senyors (sorgiment dels arrendataris) o contractació de mà d'obra assalariada   (valoració 4 punts).
4. Per la disminució de mà d'obra, perquè les terres estaven exhaurides i pel canvi climàtic  (valoració 1'5 punts).
5. Els mercaders, burgesos  (valoració 0,5 punts).
6. En el segle XIV. Pensa que et pregunten  un temps (quan).(Valoració 1 p).

8. Demografia: Consulta la terminologia demogràfica que hi ha més endavant i aplica la fórmula.

9. Fes un gràfic de barres  amb les dades sobre la població dels països anteriors.

        Població en milions (1998)

Si voleu veure la descripció textual del gràfic, cliqueu aqui

10. Explica en un esquema en claus les característiques més importants del règim demogràfic antic.

Tornar a l'índex

Proposta de tècnica de relaxació davant un examen, a la classe, o a casa
(la seva aplicació va bé per la qual cosa és recomanable practicar-la)

Pots combatre el nerviosisme amb alguns exercicis de relaxació muscular.
Condicions prèvies:
• la llum de la classe ha d’estar amortiguada.
• els alumnes estaran en peu.
• els alumnes han de mantenir els ulls tancats durant tota la sessió.
• els alumnes han de tenir les cames lleugerament separades.
• els alumnes han de tenir els braços estesos al llarg del cos.
• el professor/a dirà als alumnes: has de concentrar-te en el que jo et digui.
Per exemple,  distensió d’una massa muscular (de les cames o dels braços):
Relaxarem  els músculs dels braços:
1. tanqueu el puny dret, tenseu amb força i noteu la sensació desagradable que provoca; s’ha de buscar i observar aquesta sensació de tensió.
-poc a poc, molt lentament, aneu obrint el puny mentre us deixeu portar per la sensació agradable de relaxació que aneu sentint, que us fa trobar-vos bé.
-repetir l’exercici. Sempre s’ha d’anar observant la diferència entre la sensació anterior, de tensió, i la sensació agradable de relax.
 -repetir l’exercici (dos cops també) amb el braç esquerre.
2.tanqueu els dos punys alhora; noteu la sensació desagradable que provoca; heu de buscar i observar aquesta sensació de tensió.
-lentament.... aneu deixant la prensió.
 - torneu a estudiar les sensacions i observeu la diferència.
3. doblegueu els dos braços a l’alçada dels colzes, estudieu aquesta sensació de tensió en els bíceps, com sempre, fixeu-vos bé en aquesta sensació i
-lentament...... us deixeu portar per l'agradable sensació de relax a l'estirar els braços.
4. tenseu els braços cap avall, la sensació molesta, incòmoda que us provoca anirà deixapareixent a mesura que, lentament, torneu els braços a la posició inicial.
5. tenseu les espatlles pujant-les....la sensació incòmoda que us molesta anirà cedint a mesura que aneu col·locant-les en posició normal.
Completa la relaxació respirant profundament tres o quatre vegades
1. agafa aire, omple els teus pulmons d’aire, més!, més!, més!, més!.... ¡para!
2. una altra vegada: agafa aire, omple els teus pulmons d’aire, més!, més! més!, més!... ¡para!
3. Expulsa l’aire lentament...més!, més!, més!.... fins que et quedis buit.
4. Continua respirant normalment, pensa com cada vegada que agafes aire i l’expulses estàs més relaxat/da.

Relaxació mental (són pensaments positius):
Començar el dia dient-te: avui estic content/a  perquè...........(una cosa bona que et passi. Jo, per exemple, m’he dit: avui estic contenta  perquè  no me’n fa res mal, tinc un cos que funciona la mar de bé)
Segurament molts podeu començar cada dia que entreu a la classe amb coses com: “He vingut a l’escola perquè vull”...."m’agrada aprendre coses" i altres acudits semblants.

Tornar a l'índex de Quart